Els Premis Josep Pallach 2021

Els Premis Josep Pallach 2021
Els Premis Josep Pallach 2021

Les setmanes passen volant, i gairebé no tinc temps de pensar en tot allò que va passant en el dia a dia. Per això m’agrada tant deixar constància de les coses que es van fent en aquest blog. Com a mínim, et pots explicar amb certa calma i reflexionar el sentit de tot plegat.

Avui vull referir-me a dissabte passat. Tot i que la setmana havia estat molt excitant i plena de bones sensacions, dissabte es van donar a conèixer els guanyadors dels Premis Josep Pallach d’Experiències Educatives. Aquest premi el convoca cada any l’Ajuntament de Figueres i s’atorga juntament amb el Premi d’Articles Periodístics sobre Transversalitat Educativa, promogut per l’Ajuntament de Palafrugell (on té la seu la Fundació Pallach) i el Premi de Narrativa Curta, que organitza l’Ajuntament de Begur, aquests dos últims en col·laboració amb la Fundació Pallach.

L’acte va comptar amb la conducció dels companys Maria Perpinyà i Toni Garcia, logopeda i professor d’institut respectivament, persones que han format part d’aquest Consistori i que coneixen bé el món educatiu. Tots dos van fer una defensa aferrissada de l’escola, una escola que ha de ser inclusiva i eina de canvi de la nostra societat.

Jaume Serramona, a través de videoconferència, ens va parlar de com ha afectat el confinament a l’aprenentatge dels nens i nenes. Es va referir també als deures, a la retenció memorística, a través de cites molt aclaridores del mateix Pallach. No en va fou un dels creadors dels Premis Pallach el 1978, ja que aquest professor emèrit de la UAB va conèixer Pallach personalment i és una autoritat en els seus textos així com en el camp de la pedagogia.

També ens va adreçar unes paraules el president de la Fundació Pallach, Josep Maria Soler, que va agrair que tres ajuntaments de l’Empordà s’ajuntessin per celebrar la memòria de Josep Pallach i concedir aquests tres premis. Es va referir també al fet que els premis d’enguany corresponien a la convocatòria del centenari del seu naixement, cosa que els feia especials.

A l’hora de donar a conèixer els premiats, vam començar pel premi de Narrativa Curta, que lliurava la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Begur, Gemma Coll; el guanyador va ser Oriol Pagès Soler, alumne de 2n de batxillerat de l’Institut Vicens Vives de Girona. El seu relat es diu Aparents contradiccions. En adreçar els agraïments pel premi al públic, va expressar que ell havia volgut reflectir a l’escrit les dualitats que les persones ens trobem a la vida i va posar l’exemple de la salut i la malaltia que conviuen en un hospital o els sentiments d’alegria i tristor que tots experimentem. La regidora Gemma Coll, després de concedir el premi, va explicar l’esperit del premi, que arribava a la sisena edició: impregnar els joves dels valors de la solidaritat i del treball conjunt.

El Premi a l’Article Periodístic sobre la Transversalitat Educativa va recaure en Joan Serra Capallera, per un article anomenat Escola Catalana: cap a on?  Serra, en el seu torn de paraula, va expressar que, precisament durant la pandèmia, s’ha posat de manifest que no a totes les famílies s’ha pogut fer el treball escolar en les condicions adequades. I que s’ha de replantejar el model d’escola d’una manera molt seriosa, però que també s’ha de tenir molt clara la llengua escolar, si és la catalana o si és trilingüe. L’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, al seu torn, va referir-se al centenari i va agrair que es fes molt d’èmfasi en la faceta de Pallach com a pedagog, per la importància de la seva influència en el debat pedagògic. I va demanar que aquest centenari serveixi per fer una política educativa que sigui el pal de paller de la nostra societat.

Vaig ser jo mateixa l’encarregada de lliurar els premis a les experiències pedagògiques. Enguany, per la qualitat dels projectes que es presentaven, el jurat va ser incapaç de designar-ne un de sol com a mereixedor del primer premi i per això va guardonar dos projectes ex-aequo. Un d’ells era l’anomenat Escaping War, presentat per Faló Garcia en representació dels tres autors (ell mateix, Xavier Cortina i Neus Heras), professors de l’Institut Vall de Llémena, i que era un treball realitzat a l’entorn del paral·lelisme entre els refugiats de la guerra de Síria i la guerra civil espanyola; el projecte ha estat tan exitós a l’institut, que els alumnes el duen a terme any rere any des d’en fa quatre. Però, a banda de retratar aquesta situació a través de conèixer les històries familiars sovint desconegudes, els professors es van formar en narrativa i logística audiovisual amb la finalitat de formar també els alumnes i poder fer documentals, han dut els alumnes de visita als escenaris dels exilis i l’han dut fins i tot al Parlament europeu, amb tot l’enriquiment que aquest bagatge ha comportat i continuarà comportant a la seva comunitat educativa. En poden estar ben orgullosos, i tant que sí!

L’altre primer premi va ser per a Curtvalortratge, presentat per Anna Grabalosa, Anna Pérez, Loreto Pérez i Laura Prat, de l’Escola Mansuet, que parla d’inclusió i del dret a la felicitat de tots, famílies i alumnes, tot i que l’evident emoció que experimentava la presentadora va impedir que s’estengués més en la seva presentació.

Com a alcaldessa de Figueres, em va tocar a mi cloure l’acte. A banda dels agraïments i les felicitacions de rigor, vaig voler recordar la figura de la ja centenària escriptora i professora Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach, que mai no s’havia perdut cap dels lliuraments dels premis i que l’any passat encara va ser aquí en el dia del naixement de Pallach.  Em va plaure enormement recordar Josep Pallach i la seva mirada ubuntu, la mirada empàtica que busca el bé comú per damunt del bé individual i ens empeny a fer petits canvis al nostre entorn que ens portin a grans canvis socials. Vaig dir que Pallach, sens dubte, hauria estat molt orgullós dels projectes guardonats, perquè reconeixen pràctiques que tenen un impacte en la societat i suposen alguns d’aquests petits canvis al nostre entorn que afavoreixen la revolució global. Cada any, es presenten als premis moltes d’aquestes iniciatives  que responen al principi ubuntu, un principi meravellós i jo crec que molt republicà. Totes les iniciatives valorades pel jurat tenen a veure amb afavorir l’aprenentatge i millorar les condicions per a interioritzar conceptes i coneixements. Iniciatives altruistes, que cerquen el bé comú. Pallach, avui, segur, seria un defensor de les teories que posen l’educació com a clau per al futur de la societat, de l’educació en un sentit ampli, que depassi les parets de les escoles i que s’estenguin a la ciutat, el que avui s’entén per “ciutats educadores”. Josep Pallach, amb unes idees que probablement eren avançades al seu temps, ha deixat petja als seus alumnes, però també a tots nosaltres. És un referent per a totes aquelles generacions que no l’hem pogut conèixer però que gaudim del seu llegat. Crec sincerament que, seguint les seves passes, en educació i en molts altres àmbits, tenim molta feina a fer. I la farem.