Pausa
Avui torno a la feina després d’un cap de setmana llarg que he pogut gaudir intensament. La veritat, em feia molta falta poder dormir vuit hores seguides més d’una nit de tant en tant, poder fer migdiada davant una pel·li de romans, veure la meva família sense haver d’estar pendent de marxar corrents per anar a un acte o caminar per la natura respirant a ple pulmó.
Pot semblar que fer d’alcaldessa no et dona dret a fer vacances. Representes tota una comunitat on una bona part té problemes i mancances, i on sempre cal estar vigilant perquè al moment més inoportú pot saltar una alarma, sigui per mal temps (digues-li Glòria), per la pandèmia (i tot el que se’n deriva), per les condicions de vida d’una part de la ciutat o per molts altres motius. No me’n penedeixo gens. Ho he dit molts cops: m’estimo molt la meva ciutat i vull contribuir a fer-la millor, i per això soc aquí. I tinc una cosa molt clara: he signat un compromís amb la ciutadania de Figueres, i penso dur-lo a terme fins a la data d’expiració. Els meus principis ─principis republicans, no ho oblidem─ així m’ho exigeixen i no actuaré d’altra manera que no sigui segons aquests preceptes que per a mi són sagrats.
Certament, fer d’alcaldessa, actuant amb consciència, no és una ganga. Sempre he cregut que qui hi ha al capdamunt de les empreses ha de donar exemple a la resta de treballadors i és exactament el que intento cada dia. Per això soc a la feina a primera hora, a les 8 del matí o abans. Per això, gairebé cada dia, amb l’Antonia ─l’encarregada de la neteja de les dependències municipals─ soc l’última persona que marxa de l’edifici de l’Ajuntament, tret que actes públics o reunions em facin canviar aquest hàbit.
El meu telèfon mòbil no s’apaga mai. Així, de vegades és la Guàrdia Urbana, l’ull que vigila la ciutat, qui em desperta al matí per comunicar-me incidències més o menys greus. I si no, el meu despertador sona a les sis o dos quarts de set. I amunt! Ara bé, que no s’apagui mai el mòbil significa que et van arribant els sms de les accions realitzades, sigui una denúncia per sorolls, una acció violenta o per efectes del mal temps en algun lloc o altre. El més habitual és que no es requereix la meva presència als llocs, però sí que, encara que no hi haig d’intervenir, el ritme del son ja ha quedat alterat i no hi ha qui descansi la resta de la nit. I després tens temes com ara el del barri del Culubret. Has de ser al costat dels veïns sempre que ho necessitin, encara que facis vacances.
Les hores de menjar tampoc no són regulars. En dies tranquils, potser puc escapar-me a casa a l’hora de dinar i fins i tot puc ser-hi per sopar amb la meva parella a una hora “normal”. Però us asseguro que aquesta no és la normalitat de la vida de l’alcaldessa. Si tinc temps, faig un menú o un entrepà en algun dels establiments que hi ha prop de la Casa Gran. O prop d’on sigui que m’agafi l’hora del dinar. I, molt sovint, arribo a casa que la meva parella ja ha sopat. De manera que, els dies de vacances, són també dies de retrobament amb la parella i amb els vells hàbits de menjar.
Coincidint amb la Setmana Santa, he recuperat la tradició i la diversió de fer els brunyols; tal com els fèiem amb les àvies quan era petita. Aquesta vegada acompanyada del mestre de la cuina i gran amic que és el regidor Jesús Quiroga. De debò que aquesta tradició no es pot perdre: anar a comprar els ingredients al matí per, a la tarda, posar-nos els davantals, fer la pasta, deixar-la reposar i pujar mentre prenem un cafè i xerrem de la vida, i després la part de fregir-los en oli i passar-los per anís i arrebossar-los amb sucre i matafaluga... Aquests petits oasis no tenen preu.
Hores de repòs, escoltar el silenci, caminar sense haver d’anar enlloc de precís, parar l’orella per sentir cants d’ocells, menjar-te una baldufa de xocolata i jugar amb la baldufeta de fusta que hi ha a dins, converses llargues i en pau amb la parella i amb les persones que t’estimes més, brunyols o qualsevol menja feta a casa, pàgines d’un bon llibre que vas passant sense ni adonar-te’n, el rellotge abandonat damunt de la tauleta de nit... Vacances. Un cap de setmana més llarg. Avui torno a la feina amb energies renovades i piles carregades. Bona tornada a tothom!