Sant Jordi

Dilluns, 26 d'abril de 2021 | 13:39h

El dia de Sant Jordi és un dels meus preferits de l’any. Potser podria arriscar-me a dir que és el dia més bonic. És una apreciació subjectiva, és clar, perquè va lligat a records preciosos de la infantesa i de la joventut, com tants altres fets de la vida. Enguany, però, s’han produït totes les condicions per a què aquesta diada sigui una de les que recordaré, sense cap dubte.

Sant Jordi de l’any passat a Figueres i a tot arreu va ser un dia trist. Amb un dia de sol i d’esclat de flors als balcons, ho recordo perfectament, les llibreries i floristeries tancades per decret, amb la Rambla i els carrers deserts i amb una malenconia que traspuava tots els àmbits, com si no l’haguéssim de poder viure mai més com ho havíem fet sempre. Una altra conseqüència de la Covid-19. Tampoc no es va poder fer la Revetlla Literària que organitza la biblioteca Carles Fages de Climent.
Però hem tret l’ànima de pena amb l’excellent Revetlla d’enguany, amb una foto de grup extraordinària (tot i haver d’estar els autors asseguts, amb distància i mascareta). Però la vam poder fer, vaig poder-hi participar com a alcaldessa (una de les moltes coses que he pogut fer com a alcaldessa per primer cop... malgrat ser gairebé a meitat de mandat!) i la vam acabar com cal, amb la meravellosa actuació de Montse Castellà, la cantautora de les Terres de l’Ebre que ja he convertit en un dels meus referents. Llàstima que encara ens trobem en situació de toc de queda o confinament nocturn o, com em recorda un company, de seny del lladre; encara no podem acabar les festes com ens agrada a tots, en una terrassa, ara que ja fa més bo.
Hem tingut un temps excellent, de primavera que s’encomana d’estiu. Hem pogut sortir al carrer i veure com la gent tornava a fer-se seva la diada, com aprofitava qualsevol moment del dia per no perdre’s l’espectacle de les places amb els llibres i les flors, i l’oportunitat d’adquirir-ne.
Vaig poder preservar aquest dia en l’agenda institucional per ser al carrer la major part del dia, poder parlar amb la gent de les parades, fer-m’hi fotografies, escoltar-los durant uns minuts, recollir les seves impressions i recordar-los que em tenen a prop, que estic a la seva disposició. I això val per a les AMPA, les associacions de veïns, les entitats que fan un servei a la ciutat, les que ens mantenen la cultura popular. I val igualment per a les llibreries i floristeries, que tan important és la cultura i el comerç com l’associacionisme i els valors que sustenten aquestes entitats. Tot plegat fa que la ciutat sigui viva i bulli d’activitat els 365 dies de l’any.
Al matí, va ser un goig participar en el lliurament dels premis literaris del concurs de Sant Jordi de l’escola Josep Pallach. L’interès que posen els nens i nenes a escriure històries i a fer-ho molt bé, em sembla una gran notícia; perquè la seva fantasia no s’acaba mai, i és una meravella que sigui així, i perquè garanteix la continuïtat del paradís literari que vivim a Figueres.
Una altra fet que va resultar un gran plaer, va ser compartir una estona de la passejada matinal per les parades amb la companya i diputada al Congreso Montse Bassa i amb algunes companyes de la secció local d’ERC. La Montse duia una agenda ben farcida; durant el dia havia de ser a Girona i a la Bisbal per presentar el seu propi llibre, escrit a quatre mans amb la seva germana, l’estimadíssima Dolors Bassa, i per presentar també el llibre de la no menys admirada Carme Forcadell.
Vaig poder comprar els llibres que volia per a les persones que m’estimo, amb la sort ─malgrat les circumstàncies─ de poder tenir calma per a triar-los i espai per a respirar. I vaig poder triar les roses per als meus collaboradors sense patir per empentes i cops de colze a causa de la manca d’espai. Aquesta ha estat una de les tasques que la regidoria de Fires i Mercats, personificada en la regidora Ester Marcos, ha dut a terme amb una gran eficàcia: organitzar les parades separant-les en dues places, a la Rambla els professionals i a la plaça de Catalunya les entitats. Amb control d’entrada i sortida, gel hidroalcohòlic obligatori a les mans, un sentit únic de circulació... Les mesures de seguretat eren fonamentals perquè la festa fos possible, i tothom ho ha entès així. Els llibreters i llibreteres em comentaven que n’estaven encantats, perquè podien atendre totes les demandes i la clientela podia mirar amb tranquillitat. El fet de disposar de més metres de parada, feia també que els llibres poguessin estar més ben posats, sense haver de fer-ne piles enormes que dificultaven veure’n les cobertes. Les roses i els rosers també han patit menys i han pogut estar més ben exposades. Quant a les entitats, hi havia alguna queixa, no ho negaré; però, en general, tothom ha entès la nova manera d’organitzar les parades i, pels comentaris que podia sentir, tothom apreciava molt la possibilitat de passejar-se sense neguit i sense aglomeracions.
Les últimes hores del dia, un dia més tranquil que molts altres, havien de ser per a la meva parella. Un últim passeig per les parades, una rosa per a mi i un llibre per a ell, i acabem Sant Jordi amb un petó, com escau al dia dels enamorats de Catalunya.