Un 26 de maig, fa dos anys

D’aquí a pocs dies, el 15 de juny, farà dos anys que vaig prendre possessió del càrrec d’alcaldessa de Figueres. Les eleccions s’havien celebrat el dia 26 de maig, just avui fa dos anys, i havien atorgat la victòria al grup de Junts per Figueres, que com tothom deu recordar, va obtenir 8 regidors, insuficients per governar la ciutat.

Una aliança, impulsada per ERC i per mi mateixa, dels partits i agrupacions progressistes que s’havien presentat a les eleccions va donar un quatripartit amb 11 regidors; un esquema que es va imposar i va permetre que jo, Agnès Lladó i Saus, republicana i feminista de soca-rel, fos designada alcaldessa d’aquest Ajuntament.

D’això ja en fa dos anys. Som, per tant, a l’equador del mandat i toca fer una mica de revisió d’allò que s’ha fet.

Per començar, estic molt satisfeta de remarcar que el govern es manté fort i cohesionat. No van ser pocs els opinadors que ens van vaticinar que, quatre opcions tan diferents,  partiríem peres en quatre dies. Doncs no ha estat així i no ho serà durant els dos anys que ens resten de mandat. L’organització interna del govern, que passa per regidories imbricades entre elles que fan que els regidors i regidores hagin de coordinar-se en multitud de temes i accions, ha actuat com agent aglutinador. És cert que no tots i totes tenim la mateixa visió en molts àmbits, però no dubto que això enriqueix i consensua la presa de decisions.

I sí, són dos anys, però si traiem l’any 2019 ─les conseqüències del qual s’aniran arrossegant durant molt de temps─, l’any del Covid, ens quedem gairebé en només un any, o fins i tot menys. No vull dir que durant aquest any passat l’Ajuntament no hagi fet res. Al contrari. Prou que tenim tots a la memòria els estralls de la pandèmia, els recursos que s’han destinat a les persones més desfavorides, les taxes que aquesta Corporació ha deixat d’ingressar, les mesures d’emergència com ara ajuts a comerços i professionals per contribuir ─en la mesura que s’ha pogut─ a què els fos possible continuar la seva activitat. Ho vaig explicar aquí mateix no fa gaire: són cinc milions d’euros els que l’Ajuntament ha invertit en mesures per pal·liar les afectacions. I no hem acabat.

Així, doncs, en l’any efectiu en què hem pogut treballar a ple rendiment, hem pogut dur a terme accions com aquestes:

• Desencallar la construcció de l’edifici definitiu de l’escola Carme Guasch: una reivindicació que feia 15 anys que durava, des que l’escola va començar a treballar en els barracots en els quals encara està ubicada. Finalment, la setmana passada el Govern de la Generalitat va anunciar que destinava 5,2 milions d’euros per a la construcció de l’escola. Una notícia esperada i que tots i totes vam celebrar.

• Iniciar la revisió del POUM (pla urbanístic d’ordenació municipal). El Pla vigent data del 1983 i la ciutat, en aquests quasi quaranta anys, ha canviat moltíssim. El POUM és una eina de transformació bàsica, també de transformació urbanística que acaba repercutint també en transformació social. Si el pla no s’adequa a la realitat actual, com és el cas, no ens serveix per a la ciutat que tenim avui en dia.

• Millorar serveis públics bàsics, com ara l’enllumenat. Des del primer de maig d’enguany, el servei d’enllumenat ha passat a l’empresa pública de l’Ajuntament. Això significa que l’Ajuntament podrà invertir en enllumenat ─fins ara, per llei, no era possible─ i per tant en una millora que serà evident molt aviat. També significa que cada any hi haurà un gran estalvi, en tractar-se de lluminàries més eficients. Sense anar més lluny, aquesta nova illuminació ens farà estalviar 230.000€.

• Posar en marxa la campanya de civisme i convivència, una campanya per informar i empoderar la ciutadania en referència a aspectes convivencials bàsics com el fet de dipositar les escombraries als contenidors adequats i a l’hora oportuna, reciclar millor les nostres deixalles, fer atenció als horaris en què es pot fer soroll o a la manera com circulem, tant en cotxe com en altres vehicles, per la via pública.

• Posar en marxa el nou grau superior de Logística i Transports, una nova oportunitat de formar treballadores i treballadors en els nous àmbits que s’estan creant arran de la implementació del Logis Empordà i de l’arribada de grans empreses que, sens dubte, necessitaran aquests treballadors imminentment.

• Reactivar la promoció turística de la ciutat amb iniciatives que formen part de tota una estratègia, les primeres mostres de la qual han estat la installació de les lletres que formen el nom Figueres davant la Torre Galatea (i les noves lletres movibles que hem dut a diferents escenaris de la ciutat durant les Fires i Festes de la Santa Creu i que traurem al carrer a cada gran esdeveniment ciutadà) o l’eslògan La ciutat de l’Empordà que trobem en la publicitat institucional i en la senyalística ciutadana.

• Començar a assajar els Consells de Districte, la nova eina de participació ciutadana dissenyada per sumar esforços de tots els actors que operen en cada districte (ciutadania en general, partits polítics, associacions veïnals i de tota mena, etc.) per fer que la presa de decisions en temes que afecten de manera especial cada districte sigui conjunta i consensuada. Ara estem en fase de proves; la segona prova pilot la tindrem el proper dilluns 31 al districte 2 amb la reunió corresponent a l’escola Parc de les Aigües. Tothom qui vulgui saber com funciona i, sobretot, tothom dels barris que en formen part i qui vulgui dir-hi la seva, hi està convidadíssim.

• Projectar el Pla de Transició Energètica que farà de Figueres una ciutat independent energèticament parlant. El que tenim, de moment, és un projecte; si es vol, subjecte a molts condicionants, com els fons europeus Next Generation i la participació del sector privat. Però, francament, és tan engrescador que em costaria molt d’entendre que no es pugui dur a terme. Aquí, a banda de la sobirania energètica, hi ha un munt de llocs de treball en joc, nous cicles formatius, empreses d’energies renovables i un llarg etcètera d’oportunitats per a la ciutat i, no ho oblidem, per a la comarca.

• I un que hem pogut anunciar avui mateix: recuperar ─mitjançant un conveni amb la Generalitat en el qual hem anat treballant durant molt de temps─ part dels terrenys que envolten l’antiga presó. Dic recuperar perquè, tal com va quedar palès a la reunió amb el districte 5 en la prova pilot del passat 17 de maig, el que volen els veïns és que aquests terrenys tornin a la ciutadania com a zona verda. És un primer pas per recuperar també l’edifici de la presó.

Tot el que acabo d’exposar, si voleu, d’una manera apassionada tot i que desendreçada, són només unes mostres del treball que es du a terme des de l’Ajuntament per fer avançar Figueres i reactivar-la:

• Econòmicament
• Socialment
• Turísticament

I de totes les maneres que calgui perquè Figueres sigui i es percebi com la ciutat i capital de l’Empordà.

Fa gairebé dos anys, vaig prendre la vara d’alcaldessa amb l’objectiu de posar la ciutat al dia, amb un model de gestió transparent i responsable, i que utilitzés la mirada feminista, social i ecologista que m’ha caracteritzat des que vaig començar en la política, fa ja una colla d’anys. És el que vull per a la meva ciutat; el que poso en pràctica cada dia, des de fa dos anys, i el que continuaré fent, com a mínim, en els propers dos anys.