Figueres a la ràdio

Quan fas d’alcaldessa, sovint et toca fer tots els papers de l’auca o si no tots, una bona colla. Un d’aquests papers que toquen és el de comunicadora. És un dels que m’agraden més, perquè al final es tracta d’explicar el bo i millor de la teva ciutat, i això és sempre molt gratificant. Dilluns passat, vam tenir el goig que ens visités Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya, i com a amfitriona i alhora com a convidada del programa, vaig poder comunicar ─tot i que en un temps molt i massa curt per al que duia al pap─ el que Figueres pot oferir a qui vingui de fora, i naturalment a la gent que hi viu.

Però anem a pams. Res no passa per casualitat. I que vingui la ràdio nacional al teu municipi (sense que sigui per informar de notícies de les que donen titulars), encara menys. M’explico.

Que a Figueres estem duent a terme accions publicitàries des de ja fa un temps, no és cap secret. Al novembre, quan ens començàvem a veure les orelles passades les primeres i verinoses onades del Covid, vam posar les famoses lletres blanques i verdes al capdamunt de la Pujada del Castell, a la plaça de la Tramuntana, just al davant de la Torre Galatea; una acció que tenia per objectiu reivindicar el nom de la ciutat en les fotografies que es fan els visitants davant del Museu Dalí i que es pengen a milers a les xarxes socials. Aquesta circumstància, a més, va tenir un ampli seguiment entre la població, que va córrer a fotografiar-s’hi i a divulgar també la nostra ciutat en els mitjans socials.

A les portes de l’estiu, vam posar en marxa la campanya Dalí de Figueres. Un seguit d’activitats dissenyats entre l’Ajuntament de Figueres i la Fundació Gala-Dalí, un actor imprescindible en la cultura de la ciutat, però que compta, a més, amb altres companys de viatge decisius, com són les associacions Comerç de Figueres, l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà ─amb el col·lectiu de restauradors La Cuina del Vent com a estendard─ i Guies de Figueres, a més de l’església de Sant Pere. Les activitats més visibles i espectaculars dins d’aquesta campanya són, d’una banda, la instal·lació de retrats de Dalí (uns retrats, de dos metres d’alçada procedents de la col·lecció Melitó Casals “Meli”, qui va ser fotògraf de Dalí durant molts anys) distribuïts pel centre de Figueres, en una ruta gens difícil de seguir i que ens du pels escenaris figuerencs del geni; i de l’altra, les projeccions dels quadres més emblemàtics de Dalí i que entronquen més amb la ciutat damunt de llocs també emblemàtics, com ara la Leda atòmica damunt la façana de la Torre Galatea. Els retrats de Dalí s’hi troben durant el dia i els mappings, de nit. Però no oblidem les shopping nights dels dijous, les visites guiades, les rutes enogastronòmiques, i fins i tot la recreació teatralitzada del Dalí infant. Les visites, a més, s’ofereixen en diversos idiomes ─evidentment, també en català─ i totes les activitats s’han projectat respectant les recomanacions de les autoritats respecte a la situació sanitària.

I aquest dilluns, vam reblar la campanya amb l’aparició a la ràdio. Val a dir que de l’estratègia publicitària a la ràdio, ja fa temps que en vam parlar amb el director de les emissores de la Generalitat, Saül Gordillo. El mes de maig ens reuníem amb ell a la seu de l’emissora, a Barcelona, per parlar de Figueres, de publicitat i de projectes per desenvolupar des de la ràdio i que tinguessin per objecte la nostra capital, la ciutat de l’Empordà. Periòdicament, apareixen falques en els programes de major audiència, ja que la ràdio encara és (i esperem que així sigui per molts  anys) un mitjà de comunicació molt important en la vida de les persones. Per això, quan va sorgir la possibilitat que es fes un programa en directe des de casa nostra, no ho vam dubtar, i la plaça Gala-Salvador Dalí, davant la façana del Teatre Museu Dalí, es va convertir en un estudi de ràdio per unes hores. Així, durant tot un matí, Figueres es va convertir en el centre de la comunicació del país. Però no només la plaça, sinó també el mateix museu, on va tenir lloc la part final del programa, que acollia al seu torn la final de l’Enigmàrius, una mena de “lliga de les paraules” endegada, conduïda i animada pel conegut escriptor Màrius Serra i que, després de moltes edicions, continua congregant al seu voltant un gran nombre d’addictes vinguts de tots els racons dels Països Catalans, tal com vam poder constatar aquest dilluns. Aquesta final, un dels actes amb què Catalunya Ràdio sol acomiadar el seu programa líder del matí a l’acabament de la temporada, va tenir lloc al vestíbul del Teatre Museu Dalí, amb la qual cosa aquesta visita de la ràdio es va revestir de més solemnitat i va donar el protagonisme a la ciutat i al seu geni artístic.

Ho vaig dir a Laura Rosel durant l’entrevista que em va fer en entrar al museu: el Teatre Museu Dalí és l’obra mestra de Dalí i la “joia de la corona” de Figueres, una ciutat que vol ser, i treballem de manera intensa per aconseguir-ho ─i ja ho estem fent─, un destí turístic en si mateixa, i no només una ciutat de pas. Figueres és i ha de ser un destí turístic per a tothom: per al món sencer, que ens coneix gràcies a Dalí i pot venir a conèixer també la nostra gastronomia, el nostre comerç, els nostres altres museus; per a la gent del país i també per al sud de França, que trobaria en nosaltres un destí natural per la proximitat. Que el govern francès aconselli els seus ciutadans que no vinguin a Catalunya, al final és un intent de protegir el seu producte interior brut. Però, des de l’Ajuntament, continuarem treballant perquè Figueres tingui aquest reconeixement que representa constituir un destí turístic. Aprofitant tots els actius disponibles, fent de Dalí la tractora, però acompanyant aquest motor amb tota una oferta que no deixi indiferent ningú i que tothom, de fora de la ciutat i del país, però com no podia ser d’altra manera, també de Catalunya, de la comarca i de la mateixa ciutat hi trobi atractius. I divulgant-ho per tots els mitjans possibles, també a la ràdio. Que som la ciutat de l’Empordà!